La ratafia és filla de contrastos. D'herbes d'un paisatge sec, de màquia mediterrània. I de noguers –nogueres, si voleu– fills de baguenys humits i poc resistents a la sequera. I de quaranta dies de sol i serena.

Quan l'estiu engega, posem-hi pel Sagrat Cor, per Sant Joan o Sant Pere, els ratafiaires corren abans no quedin sense cap nou verda: tres per litre d'aiguardent. I llavors, milers de garrafes amb les nous verdes, herbes i espècies comencen a macerar amb l'esperit de vi.

Per la Mare de Déu d'Agost, per les Mares de Déu Trobades, pel Dolç Nom de Maria o per la Mare de Déu dels Dolors de Setembre, els ratafiaires casolans s'encomanaran a Déu i a sa mare i colaran els seus beuratges. Els embotellaran, deixaran reposar les ampolles perquè la barreja es consolidi, i dissenyaran etiquetes per presumir amb els veïns.

Els industrials no han pas de córrer a collir nous verdes per Sant Joan; tenen manera per conservar-les, per fer la maceració mare que donarà el color fosc i el sabor característics. La gràcia de cada ratafia dependrà de la saviesa i de la sensibilitat de cada fabricant a l'hora de seleccionar les herbes i espècies, i la quantitat de cadascuna que hi posarà.

La Denominació Geogràfica neix el 1998, el mes d'octubre. És una translació de Denominació de Qualitat, que la Generalitat havia creat el 1983. I què és una denominació geogràfica (DG)? «És un reconeixement comunitari per a aquelles begudes espirituoses que s'elaboren en la zona geogràfica que li dóna el nom i on obtenen el caràcter i les qualitats definitives.» Ah! A Europa hi ha dues ratafies: catalana i de Xampanya, que és una mistela feta amb raïm de l'AOC Champagne.

Per què mitja dotzena d'empreses no formen part de la DG Ratafia Catalana? Per què quan existia la marca Q sí que hi eren? En van sortir perquè no hi veien la utilitat de pagar per la contraetiqueta, perquè veien uns objectius massa centrats en el mercat de Barcelona, perquè ja tenen mercats molt fidelitzats, perquè van pensar que el reglament afavoreix les grans multinacionals. A més, els destil·ladors que no en formen part han etiquetat sempre «ratafia», i prou. Des de la Unió de Licoristes de Catalunya confien que tots els productors de ratafia de Catalunya s'integraran al consell regulador de la DG. No descarten, a més, que a la llarga, un cop la UE aprovi una nova reglamentació, cap ratafiaire industrial no podrà etiquetar res que no sigui «Ratafia catalana».

Els ratafiaires artesans volen resistir i es refien de la poció màgica que elaboren.