La primera jornada del Panorama posa el focus en els processos de creació
Losquequedan i un crític, una programadora, un teòric i una representant protagonitzen els espectacles
No hi ha espectacle, no existeix. Però s'ha de crear, perquè cal justificar una subvenció. Més ben dit, cal crear els rastres burocràtics que implica la realització d'un muntatge per tal de justificar la subvenció rebuda. Aquesta és la tesi de la qual parteix l'espectacle Borrón#8 dels valencians Losquequedan. Aquest és la comesa de la companyia i dels espectadors que hi assisteixin, avui (21 h), a l'Orfeó Olotí. Cal fer fotografies, vídeos, fer un dossier de premsa o promoció, fer publicitat i fins i tot elaborar crítiques fictícies. Es tracta d'una mena de deconstrucció del que és un espectacle pel que fa a aquesta faceta. Segur que s'hi troben un munt de coses absurdes, començant pel fet que l'espectacle del qual es pretén justificar l'existència ni s'ha realitzat ni es realitzarà mai. L'espectacle és construir la seva ombra. Posteriorment, seguint aquest fil argumental, a proposta de Tena Busquets, directora artística del Panorama, quatre figures vinculades als processos de creació, però que no són intèrprets, escenificaran la seva funció en el procés en un espectacle titulat L'altra banda del mirall. El crític teatral Santi Fondevila (La Vanguardia, Hamlet), el teòric Kim Pujol, la representant Marta Oliveres i la programadora Margarida Troguet tindran un quart d'hora cadascun per escenificar allò que vulguin dir respecte els processos de creació d'un espectacle i la seva recepció a càrrec del públic, així com la seva projecció a la societat a través de la crítica. El resultat final? Una incògnita, perquè no hi ha hagut assajos conjunts –això sí, tots han demanat d'utilitzar projectors–, de manera que cada intervenció serà com una mena de càpsula, separada de la següent pels minuts musicals protagonitzats pel grup Projectea, sorgit de l'experiència teatral de l'Orestea, del Laboractori. Projectea, després de l'espectacle, al mateix Orfeó Olotí, oferirà un concert. Projectea el formen Ruel Andersson (hang i didjeridú), Mar Busquets (violí), Albert Dondarza (guitarra elèctrica i violí), Jan Serra (baix elèctric) i Pau Oliver (bateria).
Escola d'espectadors
«Per conèixer millor les claus i els codis de la creació contemporània i, més enllà, perquè els públics arribin en les seves construccions personals a una autonomia cultural, i per a un millor gaudi de les arts en viu, hem de transformar els costums i proposar experiències noves.» Aquesta és una mena de declaració d'intencions vinculada a la posada en marxa del Taller d'Espectadors lligat al Panorama, que impartiran Mehdi Idhir i Sònia Martínez mentre duri el festival. Idhir, musicòleg i director teatral, és també un experimentat gestor cultural, així com Sònia Martínez, codirectora de la companyia Cel Ras. El curs està adreçat a persones sense relació amb les arts escèniques. El professionals de l'àmbit, programadors culturals i gestors també han tingut l'oportunitat d'inscriure's a un altre curs específic del Panorama, impartit també pel mateix Mehdi Idhir.
Guirao, Marquerie i Mitjà
El passeig d'en Blay és el lloc triat per poder veure, des d'avui, les instal·lacions del murcià Pedro Guirao, B.S.M.U. guanyador del premi Incubadora 2009, i del madrileny Carlos Marquerie (Companyia Lucas Cranach), El lecho de los amantes II, que és de fet el resultat del rastre d'una acció performativa realitzada sense públic, amb l'única finalitat de mostrar, precisament, la seva «empremta.» Guirao presenta el Banc Sonor de la Memòria Urbana, un banc de dades d'ús públic format de documents sonors al qual es pot accedir o bé en línia o seient en un banc amb un dispositiu que reprodueix in situ un ambient sonor. La tercera instal·lació, a Can Trincheria, és la de Jordi Mitjà. Les protagonistes són les pedres, que «xerren coses.»
