Al sardanisme hi va haver un temps en què els congressos, les xerrades de reflexió i les posades en comú d'iniciatives eren púlpits generadors d'idees més o menys freqüents que també podien resultar més o menys útils en funció de les propostes que en sorgien o de si es posaven en pràctica. Existien, i això era una mostra de vitalitat que ha desaparegut. Actualment, el debat és gairebé inexistent i la proposta d'iniciatives, que quan es produeix és a títol gairebé personal, és molt espaiat.

Si aquells focus de debat no es regeneren és potser perquè els ens oficials que gestionen el sardanisme no n'estan gens interessats. Però hi ha les xarxes socials. Un sector d'il·lusionats disconformes del sardanisme actual ha trobat en el Facebook el seu camp d'expressió. Amb unes maneres que disten molt del que és políticament correcte, un fictici Pere Puigdeltaulat hi està sotmetent a debat aquelles qüestions de fons que en les darreres dècades han dotat el sardanisme d'aquesta pàtina que tan poc sedueix la societat actual. L'interès ha provocat la creació del grup Més Garreta!!, i en manlleva el nom com a símbol dels creadors que han fet passes endavant amb criteri, professionalitat i sentit artístic. Amb només una setmana de vida, el segueixen un centenar de persones, una desena dels quals són realment actius, entre els quals els músics Rafel Barbany, Joan Gómez i Josep Valldaura; el pedagog Pep Moliner; el compositor Marc Timon, i els sardanistes de base Eulàlia Valldaura i Oriol Colldequeralt. Cal pensar que una participació més gran redundarà en benefici de les conclusions i, tot i que l'entorn potser és massa procliu a les susceptibilitats, un moviment d'aquest estil era imprescindible. La primera conclusió és que fa falta debat, i en aquest punt qualsevol plataforma és bona.