Coneix bé Egipte, el Sudan, Zanzíbar... Però què l'ha dut a Socotra?
De petit, feia girar una bola del món i, un dia, el dit es va parar a Socotra, un puntet entre l'Àfrica i l'Aràbia. És com si el meu autèntic jo només aflorés quan sóc en aquells països i amb aquella gent.
I com és Socotra?
Una illa abrupta, sense refugis naturals, on els antics situaven llegendes sobre monstres com l'au Roc de les aventures de Simbad.
Marco Polo ja en parlava.
I Heròdot! Sorprèn que l'illa fos present en els textos antics i no hi quedin restes destacades, potser perquè era un camp de concentració on es recollia encens i mirra.
Un bé de Déu de la naturalesa!
Una illa amb espècies que han evolucionat de manera pròpia com l'arbre de la sang del drac, amb una saba vermella que els gladiadors usaven per adornar-se el cos.
També tenien un àloe curatiu, oi?
Sí! Una llegenda diu que Aristòtil va demanar a Alexandre el Gran envair l'illa per obtenir l'àloe que havia de guarir les tropes gregues.
Recordi'ns la relació de la reina Hatxepsut amb Socotra.
Quin és l'origen de l'ambre gris, una altra de les riqueses de l'illa?
Els àrabs creien que venia d'un arbre del fons marí vigilat per follets, però la realitat és encara més rocambolesca. Es tracta d'una substància pudent segregada pels catxalots que, un cop s'oxida, s'utilitza per fixar perfums i, en l'època, era més cara que l'or!
Els socotrins es fan petons amb el nas com els esquimals?
Es fan petons a la mà i després es freguen el nas, sí. Una tradició que també es practica a Oman.
L'objectiu dels seus viatges continua sent recuperar la memòria?
M'encanta recollir històries d'esperits i també detalls històrics com ara l'entrega de l'illa per part dels britànics al Iemen del Sud, un fet que els socotrins van pair molt malament perquè tenen una identitat i un idioma propi i antiquíssim, de l'època de la reina de Saba.
Socotra, la isla de los genios recorda el clàssic Arenas de Arabia de Wilfred Thesiger.
Quan escrivia Els àrabs del mar, no vaig llegir Thesiger fins que gairebé tenia el meu llibre acabat, però és cert que ell recorre el sud de l'Aràbia, tracta amb els beduïns i parlem del mateix món.
Li ha sortit un relat introspectiu?
En aquell paisatge on creus que veuràs dinosaures volant perquè és un lloc fora del temps, m'afloraven els records. Em va venir al cap un matí en què el meu pare em va portar al port de Barcelona. Jo mirava vaixells de llocs llunyans com Mombasa o Panamà. Potser aquell dia va començar tot.
Comentaris
Suggestiva entrevista, tant per les respostes de Jordi Esteva, de qui teniia notícia per la seva obra Los árabes del mar, com per les preguntes de Marta Monedero. de qui no tenia cap referència.
A un nivell més personal, aquesta entrevista m'ha fet saltar amb la memòria més de quaranta anys enrere, quan vaig sentir parlar per primera vegada de Socotora , (és més proper a la pronúncia original Socotra, però per a mi Socotora té el valor afegit del record) en un documental en una televisió encara en blanc i negre.
L'entrevista ha fet revifar en mi el desig de conèixer el lloc, o potser encara més, la dolça nostàlgia de les coses que haurien pogut ser, i no van arribar a ser, dels somnis llunyans de l'adolescència, del carino passato que diria Giorgio Bassani.
es qüestió de la puresa del "material" que fumis!! si no es de massa qualitat en lloc de dinosaures veus vaca's vola'n barrejades amb alguna ovella...!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.