Tot es pot desfer com una mitja
El pare Massot denuncia “les mesures lesives contra la llengua” del govern de Bauzá
“Si les administracions i la societat civil no fan un esforç seriós i continuat per defensar amb intel·ligència i amb tenacitat els guanys d'aquestes darreres dècades, correm el perill que la nostra infraestructura cultural es desfaci com una mitja i que retrocedim fins a uns extrems dels quals potser no podríem recuperar-nos mai més.” Així de contundent –amb les ungles i les dents, com li agrada dir– es va mostrar Josep Massot i Muntaner en l'acte de lliurament del 44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que es va celebrar ahir al vespre al Palau de la Música Catalana.
El pare Massot va evidenciar amb els seus propòsits inflamats que és ben mereixedor d'aquest guardó que concedeix anualment Òmnium Cultural a personalitats que han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Una de les seves principals preocupacions com a mallorquí que és –la situació del català a les Balears–, va ser un dels punts forts del seu discurs que més aplaudiments va encendre entre el públic: “Em solidaritzo un cop més amb tots el intents d'aconseguir que el govern del president Bauzá faci marxa enrere en els mesures clarament lesives contra la nostra llengua.”
Amb tot, el pare Massot no perd la fe: “Malgrat totes les maltempsades, sóc optimista respecte al futur de la nostra llengua i la nostra cultura, a les quals he dedicat tots els meus afanys durant tota vida.” I no ha perdut el temps. Damià Pons, encarregat de fer el panegíric, va parlar de la seva “immensa set de coneixements”, la seva “laboriositat inexhaurible”, que l'ha dut a escriure més de cinquanta llibres i més de mil articles, a banda de les aportacions en volums col·lectius, una obra “sempre oberta”, que constitueix una mena d'“enciclopèdia sobre temes humanistes i catalans”. Això sense oblidar la seva important tasca al capdavant de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i de la revista Serra d'Or.
La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, va començar el seu parlament evocant les figures de Josep Termes, Antoni Cayrol i Teresa Pàmies, desapareguts aquest darrer any i també guardonats amb el Premi d'Honor, i va passar a denunciar les agressions que rep la llengua a l'ensenyament, tant a València com a les Balears.“L'objectiu és exclusivament debilitar tant com puguin un idioma que, paradoxalment, és el d'ells.” Davant la “llibertat lingüística” que propugna el govern balear –representat ahir per la directora general de Cultura, Isabel Cerdà– Casals va enarborar: “La nostra llibertat és la nostra llengua.”
La presidenta va instar els catalans a mantenir viu el compromís mostrat amb la llengua catalana, una llengua i una cultura que “cal reivindicar d'una punta a l'altra del nostre llarg país” per no cometre un “suïcidi lingüístic i cultural”.
L'acte va incloure l'actuació especial de l'Escolania de Montserrat, que va interpretar entre altres temes el Virolai, “símbol per antonomàsia de Montserrat”, segons Massot. El cant d'Els segadors va cloure la vetllada, un himne, per cert, sobre el qual el pare Massot promet aviat noves revelacions.