“Un artista tant pot ser un il·lustrador com un flequer”

Els de la llar, per exemple. Són un grapat d'éssers fantàstics que estan repartits per tota casa. Cap fa més de cinc centímetres i els trobem per tot arreu. Hi ha tres famílies: els socials, que s'ajuden els uns als altres; els ombrívols, que intenten fastiguejar els del seu voltant, i els místics, que viuen en una altra dimensió i que només poden veure els mateixos éssers fantàstics. Nosaltres, els humans, no.

Exacte. Hi ha el de la pols, que la reparteix per tota casa. Té una fórmula màgica per crear la pols i és imprescindible, perquè tots els membres de la seva comunitat no podrien respirar si no n'hi hagués. També hi ha el follet elèctric, que provoca les apagades, i el mestre bibliotecari, que és el batlle, perquè és el més llest. I curiosament és un escarabat. O el que viu a l'armari, el que es menja les plantes, el que causa les fresses a les canonades, el que amaga els estris més útils de la casa i els dos dragons que viuen a sota el llit i que depèn de qui guanyi el nen té somnis o malsons.

No hi ha un artista que no estigui influenciat per un altre. Sents parlar Scorsese d'Elia Kazan i li cauen les llàgrimes. Hi ha hagut un munt de coses visuals que m'han influenciat. Al marge d'El senyor dels anells, que és bàsic, hi ha Jim Henson i el seu Cristal oscuro. Aquest vessant sempre m'ha enganxat. I, com que la meva feina com a il·lustrador es desenvolupa a casa, vaig començar a pensar en tot un món que m'envoltava.

Quan era escolta hi havia un exercici de nit al bosc que estava molt bé. Caminàvem en grup i ens deixaven sols, perquè escoltéssim. N'hi ha que sentien sorolls i jo explico en el meu llibre que vaig escoltar com remors, veus petitones.

És com una necessitat, com una sensació que et manté viu. Hi ha cops que quan dibuixo o escric estic donant puntades de peu, perquè m'emociono. I, a vegades, també són records que fas servir. Caràcters de gent que coneixes. Un neix amb imaginació, però s'ha de treballar. La imaginació la té tothom, tot i que es desenvolupa de manera diferent. Un artista tant pot ser un il·lustrador com un flequer.

Teòricament sí, però els compra gent d'edats molt diferents. Les guies són tan i tan il·lustrades que molta gent les col·lecciona.

L'any passat vaig fer la portada del disc de Vargas, Bogert & Appice –tres músics amb un llarg recorregut–. Abans ja havia treballat en aquest món per a l'Eric Martin, de Mr. Big; Richie Kotzen, de Poison i Mr. Big, i fent el cartell de la gira de John Waite a Espanya. A partir d'aquí, ens vam conèixer amb Javier Vargas i li va agradar la meva feina.

Fatal. No ja com a artista o il·lustrador, sinó com a consumidor. Estan amputant una part important de la cultura. Potser la majoria haurem de moure les coses a fora. Es fa bon cinema, bons llibres. De problema d'artistes, no n'hi ha. No sé com ho té un artista que comenci ara.