cultura

art

El Museu de l'Empordà rescata Tísner i Calders dels fons pel seu centenari

Exposa una desena d'obres dels dos escriptors i ninotaires procedents de la donació d'Abelard Fàbrega, a més de primeres edicions dels seus llibres

El Museu de l'Empordà de Figueres s'incorpora a partir d'avui a la commemoració del centenari del naixement dels escriptors i ninotaires Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) i Avel·lí Artís Gener, Tísner (Barcelona, 1912-2000), amb una exposició de les obres dels dos autors que formen part dels seus fons. Es tracta d'un conjunt reduït però significatiu de dibuixos, aquarel·les i tintes sobre paper d'aquests dos artistes, amics, companys d'exili i alhora cunyats que s'exposen al segon pis del museu figuerenc, junt amb tres exemplars dels primers llibres que va publicar Calders, als anys trenta, procedents de la Biblioteca Fages de Climent: La Glòria del doctor Larén (1936), El primer arlequí (1936) i Unitats de xoc (1938). La majoria d'obres estan datades als anys cinquanta, i reflecteixen l'interès per captar l'ambient dels carrers i les places de les ciutats de Mèxic on van compartir l'exili.

La selecció que ara es presenta forma part de la donació que el mestre i editor empordanès Abelard Fàbrega (Cabanes 1894-Mèxic 1991) va fer al museu figuerenc l'any 1982. La col·lecció estava formada per pintures, dibuixos i gravats d'artistes catalans que, com ell mateix, van viure a l'exili mexicà, i que va voler que es conservessin a Catalunya perquè, segons les seves paraules, “hi hagi constància de l'obra artística realitzada pels nostres compatriotes a terres d'Amèrica”. El fons el componen 97 obres d'artistes amb els quals va mantenir relació per la seva activitat editorial i cultural, com ara Daniel Alcaide, Montserrat Aleix, Enric d'Aoust, Pompeu Audivert, Rosa Ballester, Carles Bosch, Roser Bru, Enric Climent, Carme Cortés, Francesc Domingo, Abel Ferrater, Joan Giménez Giménez, Francisco Moreno Capdevila, Jaume Oates, Marcel·lí Porta, Toni Sbert, Francisco Tortosa i Alfons Vila Franquesa (Shum), a més de Calders i Tísner. En el seu moment, aquesta donació ja va ser objecte de dues exposicions monogràfiques, Llegat Fàbrega. Pintors catalans a l'exili, els anys 1983 i 1984. Aquesta és també, doncs, una bona ocasió per fer memòria d'un benefactor generós, mestre a Girona, Llagostera i Igualada, i secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona durant la República, que va exiliar-se al final de la guerra. A Mèxic va treballar per a unes quantes editorials abans d'obrir al centre històric de la capital la papereria La Protectora i de fundar, amb Pere Reverté, el seu propi segell, i més endavant, les Publicaciones Culturales. L'any 1982 la Cambra de la Indústria Editorial Mexicana va reconèixer la seva tasca amb la concessió del premi Juan Pablos al mèrit editorial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.