cultura

Mor l'actriu Anna Lizaran als 68 anys

La veterana intèrpret va haver de cancel·lar el seu paper a la ‘La Bête' per problemes de salut

El seu últim paper va ser a ‘Agost', l'obra més vista de la història del TNC

  • L'actriu Anna Lizaran ANDREU PUIG.
  • VÍDEO: Tràiler de l'espectacle 'Agost'

L'actriu Anna Lizaran va morir ahir a la nit Barcelona als 68 anys a causa d'un càncer que li va ser diagnosticat fa poques setmanes. La veterana intèrpret, amb més de quaranta anys de carrera escènica, va haver de cancel·lar el seu paper protagonista a La Bête l'octubre passat pel seu estat de salut. L'últim paper dalt d'un escenari va ser l'èxit més vist del TNC, on interpretava la matriarca d'Agost. Lizaran, nascuda a Esparraguera, va estudiar teatre a Barcelona i París, va ser una dels primers membres d'Els comediants i fundadora del Teatre Lliure. Deixa més de trenta obres de teatre, una catorzena de pel·lícules i la seva participació en deu sèries de televisió.

Considerada una de les grans actrius catalanes, Anna Lizaran Merlos (Esparraguera, 31 d'agost de 1944) va demostrar de ben petita la seva afició pel teatre. Va estudiar al Centre d'Estudis Experimentals de Barcelona i després va estar un parell d'anys a París, formant-se al costat del mim Jacques Lecoq. El 1976 va tornar a Barcelona i va ser un dels primers membres de la companyia Els comediants, i després va treballar al Lliure, sent-ne un dels fundadors.

La seva carrera és llarga, amb moltes obres de teatre i grans èxits, com La bella Helena (1979), Tot esperant Godot (1999), L'hort dels cirerers (2000) o Agost (2010). En el cinema va participar en moltes de les pel·lícules de Ventura Pons, com El vicari d'Olot (1980), Actrius (1997)o Forasters (2009), a Tacones lejanos (1991), de Pedro Almodóvar i en l'última Herois (2010), de Pau Freixas. A la televisió va treballar a sèries com Estació d'enllaç (1997) o Porca misèria (2006-07).

Filla d'una modista i d'un mecànic, Lizaran també era una de les actrius més llorejades, amb una infinitat de premis i reconeixements professionals i personals com la Medalla al Treball President Macià (any 2008), el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat (2003), la Creu de Sant Jordi (2000), el Premi de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya (1995) per El perquè de les coses, el Premi Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura (1984) o el Premi Memorial Margarida Xirgu (1981/1982).

També va guanyar el Premi Gaudí a la millor interpretació femenina principal el 2008 pel seu paper en la pel·lícula Forasters i va obtenir el Premis Max com a millor actriu protagonista el 2001 per la seva interpretació en Tot esperant a Godot, a més de cinc premis Butaca com a millor actriu catalana de teatre (2002, 2005, 2006, 2010 i 2011) i altres tres com a millor actriu catalana de cinema (1997, 1998 i 2000).

La capella ardent s'obrirà aquest diumenge al Tanatori de Les Corts, on dilluns a les 12.00 h del migdia es farà la cerimònia de comiat.