La varietat de paisatges i sabors és la característica més notable del vi de la DO Costers del Segre. Les set subzones que conformen el territori d'aquesta àrea vinícola ocupen comarques tan diferents com ara l'agrest i elevat Pallars Jussà, el pla irrigat del Segrià i l'Urgell, o els ondulats turons de secà de les Garrigues. Hiverns freds, estius calorosos i una escassa pluviositat són els elements comuns. Però a partir d'aquí Ponent és un puzle inabastable de petits microclimes, turons secs, fondalades humides, corredors de marinada i dureses continentals. La DO Costers del Segre agrupa tots els vins produïts en tan variades circumstàncies als cellers de les terres de Ponent.

És una DO jove. Es va constituir l'any 1983, impulsada pels cellers Raimat (en mans de Codorniu), que havien mantingut fins llavors la flama encesa dels vins lleidatans. Els responsables de Raimat van aconseguir reunir a Tàrrega diversos productors de la Noguera, d'Artesa de Segre, les Garrigues, Preixens, les valls de Riucorb i es van dotar d'un consell regulador encarregat de garantir la qualitat de cada zona. El nom escollit: el riu Segre, eix vertebrador de l'economia i el paisatge del conjunt de les comarques de Ponent. El 1998 l'àmbit geogràfic es va ampliar al Pallars Jussà i el Segrià.

«Però la nostra joventut enganya, les terres de Lleida han estat tradicionalment terres de vinya», explica Tomàs Cusiné, propietari d'un celler al Vilosell (Garrigues). Abans de la fil·loxera les vinyes ocupaven unes 100.000 hectàrees a les terres de Ponent. Avui amb prou feines arriben a les 4.500. Els fruiters i els cereals, arran de les grans transformacions de regadius del XIX, en què destaca el canal d'Urgell, van desplaçar la vinya del paisatge lleidatà. Però ara guanya terreny. «Som una terra vitícola, i la diversitat i els microclimes de les diferents àrees de la DO ens fan més atractius i competitius», sosté Cusiné, exemple de l'evolució i extensió del vi a les terres de Ponent: va crear el seu celler el 2003, comprant l'antiga cooperativa del Vilosell, i en poc temps ja produeix 230.000 ampolles, treballa en un projecte de rutes turístiques del vi i la gran majoria de la seva producció es destina a l'exportació, un 80%, aprofitant la xarxa comercial i el coneixement del sector que Cusiné va teixir durant la seva llarga etapa a Castell del Remei: l'altre celler ambaixador, amb Raimat, que han tingut fins ara els vins de Ponent.