Manuel Baixauli crea un llibre a partir de la malaltia que el va deixar 42 dies paralitzat
L'escriptor de Sueca presenta “La cinquena planta”, que explica la seua experiència de rehabilitació després de patir la síndrome de Guillain-Barréque
“No és un llibre que haja escrit, sinó que li ha passat”
Després d'escriure el seu guardonat llibre L'home manuscrit, l'escriptor i pintor Manuel Baixauli (Sueca, 1963) va sofrir una malaltia, la síndrome de Guillain-Barréque, que el va deixar paralitzat i immòbil. Quan van passar sis setmanes va començar a recuperar la mobilitat i posteriorment l'autonomia. En aquest procés de rehabilitació Baixauli va conéixer els singulars personatges del sanatori i es va obsessionar amb la misteriosa i inaccessible cinquena planta. D'aquella experiència n'ha publicat l'obra La cinquena planta (Proa). “La novel·la parteix de fets reals i autobiogràfics”, ha dit Baixauli, “però no vol dir que siga una crònica ni unes memòries”.
Baixauli ha assegurat que “no és un llibre que haja escrit, sinó que m'ha passat”. En la trobada amb els mitjans, ha recordat que una setmana després d'haver acabat L'home manuscrit va anar al cinema i va notar un formigueig als dits dels peus. L'endemà no podia caminar i al cap de cinc dies s'havia “convertit en una pedra”, s'havia quedat immòbil. La situació va durar un total de 42 dies. Després va recuperar la parla i el moviment i va anar a fer la rehabilitació a un sanatori, de cinc plantes. Quan va poder desplaçar-se amb cadira de rodes es va recórrer tot el sanatori. Tot no, perquè no hi havia cap accés per a arribar a la cinquena planta. Quan va superar la malaltia i va tornar a casa, va tindre uns quants mesos d'eufòria. Al començament no volia parlar de la malaltia ni d'aquell temps a l'hospital i al sanatori. En aquell moment es va publicar L'home manuscrit, “després d'una trajectòria accidentada”.
Record d'imatges
Si una cosa, ha explicat, no va desaparéixer va ser el record de la cinquena planta del sanatori, un record que li venia acompanyat d'“d'imatges fugisseres, fantasmagòriques i inconnexes”. Aquestes imatges van anar creixent i un dia va decidir escriure sobre aquelles “imatges, dels personatges que hi apareixien i dels records de la seua vivència traumàtica”. El treball final relata la seua experiència però explicada en tercera persona. “La novel·la parteix de fets reals i autobiogràfics, però no vol dir que siga una crònica ni unes memòries. “La cinquena planta” és literatura i va més enllà”, ha afegit. En aquest sentit, ha remarcat que “la ficció pot acostar-se més a la veritat que no unes cròniques i unes memòries”. Baixauli ha explicat que és molt difícil explicar què representa l'obra: “Representa totes aquelles coses que no es veuen a simple vista i que hi són, però cada lector ho interpretarà a la seua manera”. “És una història totalment verídica que jo he inventat. He canviat els noms per no tindre problemes, però sempre parteix de personatges que són vius o morts però han existit”.
Pel que fa la forma, l'escriptor ha indicat que no volia, ni podia, escriure una història lineal. En La cinquena planta trobareu memòries, contes, aforismes, algun dibuix i alguna foto”, ha assenyalat.
Trajectòria
Baixauli és autor de la novel·la L'home manuscrit, que va acumular els guardons següents: Premi Mallorca de Narrativa, 2006; Premi Salambó de Narrativa en Català, 2008; Premi Nacional de la Crítica Catalana, 2008; Premi Biennal de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2007-2008; Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, 2008, i el Premi Qwerty de Narrativa en Català, 2008. Abans de L'home manuscrit, que l'ha convertit en una referència ineludible per a lectors i crítics, havia publicat la novel·la Verso (Premi Ciutat d'Alzira, 2001) i la seua opera prima, Espiral (Premi Ciutat de Badalona, 1998), volum insòlit de contes breus que, reescrits, Edicions Proa va reeditar el 2010.
Per una altra banda i preguntat per la situació del català al País Valencià i el tancament de Catalunya Ràdio, Baixauli ha indicat que cadascú pot tindre la seua ideologia, però ha afegit que no se li ocorreria mai prohibir a una altra persona que escoltara una ràdio o vera un canal de televisió. “Ells ho estan fent i és molt fort, no crec que passe en cap país civilitzat del món”, ha afirmat. En aquest sentit, l'escriptor ha dit que veu molta esperança en un canvi al País Valencià.