Fa onze anys, a les muntanyes de Prades hi havia 14 jaciments de pintures rupestres coneguts. Deu anys després, s'ha passat de 14 a 35, localitzats als termes municipals de Montblanc (18), Cornudella (14), Vilapalana (1), Mont-ral (1) i Vilanova de Prades (1). Entre les noves descobertes destaquen els abrics trobats a les cingleres properes al riu Siurana, a Cornudella, zona on fins aleshores només s'havien descobert, l'any 1985, les pintures rupestres de Gallicant. També en els últims anys, s'han trobat sis nous conjunts de pintures rupestres més al terme de Montblanc, la zona de les muntanyes de Prades més rica en art rupestre. L'any 2006, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat va encarregar la documentació d'aquests abrics per integrar-los en el Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, l'exhaustiu inventari de l'art rupestre del país. Les pintures trobades a Cornudella encara no han seguit aquest camí. I no s'ha plantejat un pla d'actuació per protegir de la degradació i la destrucció cap dels abrics de les muntanyes de Prades.

La riquesa de l'art rupestre de les muntanyes de Prades, doncs, no s'ha vist acompanyada de cap actuació per conservar-la, com s'ha fet en els casos dels conjunts d'Ulldecona o de Cogul. Tant el jaciment del Montsià com el de les Garrigues disposen de centres d'interpretació in situ i projectes i inversions per restaurar-ne les pintures. Tots dos formen part d'una ruta de l'art rupestre que impulsa el Museu d'Arqueologia de Catalunya, igual que el centre d'interpretació de l'art rupestre (CIAR) de les muntanyes de Prades, que funciona des de fa quatre anys a Montblanc. Aquest equipament es va crear gràcies a l'esforç del seu conservador, i actualment investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (ICPHES), Ramon Viñas, amb la finalitat de reproduir i divulgar l'important conjunt d'art prehistòric del territori, davant les dificultats d'accés als jaciments. El CIAR funciona a mig gas i no ha aconseguit realitzar alguns dels ambiciosos projectes per als quals va ser creat, com ara la promoció de plans de protecció i vigilància dels jaciments. La conservació d'aquest patrimoni de la humanitat ja preocupava fa set anys al llavors director i conservador del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, Maties Solé, que va denunciar públicament l'abandó i la consegüent degradació que patien les pintures rupestres del terme.

La situació no ha variat des de llavors, malgrat l'increment constant del cens d'art prehistòric. La cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Gemma Hernández, admet que fins ara només s'ha treballat en la documentació de les pintures, «però encara no se n'ha valorat la conservació». Quan es descobreix una nova pintura rupestre, l'arqueòleg fa una primera aproximació a l'estat de conservació del jaciment. En una segona fase, s'aborden les possibles mesures de protecció, entre les quals hi ha el tancament amb reixes del recinte. Una mesura, però, que és problemàtica en llocs d'alçada, que és on acostumen a estar la majoria dels abrics rupestres de les muntanyes de Prades. D'altra banda, les reixes tampoc garanteixen la salvaguarda de l'art rupestre dels actes vandàlics. Els arqueòlegs i experts en art rupestre consideren que l'agent més destructor d'aquest patrimoni és l'ésser humà. La seva protecció, doncs, esdevé complicada, atès que la preservació de les pintures rupestres no es pot fer fora del lloc on l'artista les va realitzar. Gemma Hernández rebutja de ple la possibilitat que el trasllat als museus de les pintures, tal com es va fer amb el romànic de la vall de Boí, sigui una solució per preservar-les: «Això és absurd. L'art rupestre no es pot tractar com si fos un quadre».