Un alè d'aire fresc

Els qui vam participar en la manifestació dels Deu mil a Brussel·les, que va tenir tant d'èxit, vam rebre una injecció d'aire fresc i no contaminat que ens ha donat força i ànims per seguir endavant amb la nostra tasca diària en favor del país. Un èxit com el de Brussel·les només pot ser aconseguit des de la societat civil, organitzada en entitats cíviques que s'uneixen totes per una causa comuna: aconseguir un país lliure d'esclavatges. I sobretot va ser possible perquè els partits polítics, amb les seves disputes estúpides de sobresortir i d'aconseguir protagonisme, se'n van mantenir al marge, encara que particularment alguns dels seus representants (cap dels principals caps de fila) també assistissin a la manifestació. Però el poble català va ser el protagonista, gràcies al fet que, per primera vegada en molts anys, va ser capaç d'unir-se en una mateixa iniciativa.

Si volem aconseguir la independència només ens val la unitat. Totes les altres disputes només aconsegueixen donar armes als enemics de Catalunya. A Catalunya, ara com ara, només cal parlar de sobiranistes, sucursalistes i espanyolistes. Tota altra distinció no té cap sentit mentre no tinguem un parlament amb dret a decidir i a governar sense ingerències. Cal que prescindim de distincions de dretes i esquerres, de socialistes i marxistes, de burgesos i progressistes, de treballadors i empresaris, de propietaris i llogaters, de nouvinguts i nadius, de religiosos i ateus... Totes aquestes distincions només tindran sentit quan hàgim aconseguit un país lliure i sobirà, que pugui prendre les decisions sobre quin model de país volem. Fins aleshores, hem d'anar units fins a aconseguir el nostre objectiu comú: viure en un país normal i sobirà, sense imposicions de cap mena per part de ningú.

Hem d'aprendre a conviure i a lluitar per un objectiu comú i a prescindir de tot allò que ens diferencia uns catalans dels altres: tots som catalans i volem el millor per al nostre país. Cal que els partits polítics en prenguin nota i que es defineixin clarament: com a sobiranistes, sucursalistes o espanyolistes. I a partir d'aquí, els ciutadans ja decidiran quin futur volen per a Catalunya. La sobirania recau en el poble, no la deleguem ni ens la venguem. A Brussel·les es va poder veure que la força del poble català encara és molt gran. El camí és llarg i feixuc, però si no defallim assolirem la nostra fita.