Sanitat ‘manos tijeras'

Es diu que a la vida s'han de complir tres objectius: amor, diners i salut; deixant a part el mític sexe, drogues i rock'n'roll. Doncs sembla ser que ens volen retallar el tercer aspecte.

El tema de les famoses retallades afecta gairebé tots els sectors que dominen el govern. Però, dic jo, no hauria de ser l'àmbit de la sanitat un dels últims a contemplar l'opció de retallar? Per desgràcia tots, i quan expresso tots significa tots, amb totes les lletres del monosíl·lab, hem de patir aquesta desgràcia, que no té un altre nom.

Tothom sap que, ens agradi o no, hem de passar hores i hores als hospitals, a urgències. Si no és per un mateix, per afecte d'acompanyant.

Així doncs, no entenc com els alts càrrecs no discerneixen sobre la gravetat de l'activitat per la qual estem lluitant. No es tracta d'una broma, per si així algú ho creu. Amb la sanitat no és que no s'hi pugui jugar, sinó que no s'hi ha de jugar.

Al Gran Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans hi apareix la definició de “salut” de la següent manera: “Estat de l'organisme lliure de malalties.” Així doncs, què se suposa que la població ha de fer quan estigui ocupada de malalties i a més a més lliure de recursos sanitaris?