Senders i corriols

En referència a l'escrit Protegirem els senders i els corriols?, d'Antoni Milian i Massana, fóra interessant fer algunes consideracions crítiques sobre el seu escrit. Ho faig en qualitat d'usuari de moto de trial. Els vehicles motoritzats no són innocus, com no ho són tampoc la massificació d'excursionistes ocasionals, els grans grups de ciclistes de BTT i alguns boletaires esbojarrats. Tampoc oblidem grups de genets a cavall. Però qui ha destruït més la natura i el paisatge, entenent que els senders i corriols en formen part, no ha estat l'erosió fruit de l'accés motoritzat, sinó la construcció d'edificacions, en la majoria dels casos il·legals, que han malmès i deteriorat el paisatge sense pietat, parets de ciment sense pintar, teulades d'uralita, tancaments metàl·lics més propis de zones urbanes deprimides, horts il·legals abandonats i granges de porcs fetes de maó vist i mal rejuntat. Tot això, insisteixo, al bell mig de paratges de gran importància natural i que passen absolutament desapercebuts. Però tornant al tema de l'erosió a què vostè es refereix, podríem afirmar sense por d'errar que la freqüentació de vehicles pel medi rural amb sentit comú ajuda a mantenir nets tots aquests senders i corriols, que en ocasions es fan impracticables.

Un altre tema és, sens dubte, l'impacte sonor de vehicles motoritzats en períodes de nidificació d'aus i d'altres espècies, predictible i regulable. Ja no és nou l'etern problema, els nostres pilots, les nostres marques, moltes fetes a Girona, els que depenen del sector, el ressò dels triomfs a dins i fora del nostre país, són indicadors de la importància d'aquesta activitat. Ja estem cansats de ser penalitzats i de representar “els dolents de la pel·lícula”, objectiu de mirades incriminatòries, grotesques en la majoria dels casos. La solució no consisteix a aplicar més lleis, més regulacions, més restriccions, més prohibicions. La solució consisteix a guanyar en convivència, respecte, educació i cultura. Com deia un intel·lectual i poeta sud-americà: “Todo es educación, educación y educación.” El respecte per la natura, la natura que estimem tots, motoritzats i no motoritzats, no és patrimoni de ningú.