On vas, Lloret?

Falten pocs dies perquè l'Ajuntament de Lloret de Mar posi la marxa enrere i torni el doble sentit de circulació al passeig Marítim. Per mi, és un pas significant. No tant pel fet que el principal atractiu turístic de Lloret torni a ser una vulgar via de comunicació, sinó com a mostra clara que els lloretencs no sabem on anar. El sentit únic va néixer ferit, i els darrers resultats electorals el van acabar de matar. Una mesura que va generar no pas poca polèmica a Lloret es va posar en pràctica poc abans de les eleccions. I aquesta mesura va donar ales a l'oposició. Es va convertir en el principal argument de tota la resta de partits polítics, alguns, per convenciment, altres, per simple oportunisme polític. I van guanyar. I els lloretencs perdrem. Un altre cop. El més preocupant de tot no és que els diners públics vagin amunt i avall muntant i desmuntant carrers, que també ho és. El més preocupant es que Lloret llança un missatge clar: no sabem el que volem. Constatem que estem dividits. Que no tenim un projecte comú. Que no sabem com refer el nostre producte turístic. I, si no ens hi impliquem tots, qualsevol Eurovegas d'estar per casa ens acabarà d'enfonsar. O trobem arguments sòlids per atreure visitants o no ens en sortirem. I el preu no és un argument sòlid. Sempre hi ha algú més barat. L'argument sòlid és fer un pas en una direcció, i després un altre i un altre. I comunicar-ho, fer-ho saber. És hora que els lloretencs pensem què som, on volem anar i amb què i qui ens volem guanyar la vida. I sembla que hi ha un convenciment popular molt estès que Lloret ha de canviar. Però, quan es fan canvis, els lloretencs ens espantem. Que canviïn els altres, pensem. Potser és hora que canviem nosaltres, que hi posem cèntims nosaltres, que ens hi esforcem. I que ens marquem un rumb. Amb el passeig amb un sentit, o amb dos, o amb tres, o soterrat, o volador. Però un rumb clar. On vas, Lloret? No ho sé. I tu tampoc.