Carta oberta als amos dels bars

Els voldria comentar que en som molts, més dels que us penseu, els que no necessitem que als bars hi hagi fil musical, la tele encesa o la ràdio de forma permanent, i que ja estem satisfets amb els sons naturals dels bars, amb la remor de les converses dels veïns de taula, el dringar de les culleretes contra les tasses, els esbufecs de la màquina de cafè, o el xiulet de l'escalfador de la llet.

En som molts, més dels que us penseu, els que trobem un gran plaer en començar el dia llegint el diari i prenent un cafè tranquil·lament asseguts a la taula d'un bar.

Si m'he decidit a escriure aquesta carta és perquè visc en un poble de més de 10.000 habitants, i fins ara aquest plaer tan senzill m'ha estat vetat. No cal dir que el dia que trobi un bar sense fil musical al poble em tindran com a client habitual.