Anar de putes per Cap d'Any

Llegim que els Mossos van desallotjar mil persones d'un puticlub de la Jonquera la nit de Cap d'Any. Mil! (1.000), en un sol local i en un moment determinat de la nit. Es veu que molts homes anem de putes! (Parlo volgudament en primera persona del plural perquè em refereixo al gènere masculí i de res no serviria ara voler-me apuntar en l'immens grup d'homes que no hi han anat –tercera persona del plural– mai). El que em sobta és la normalitat. El fet social. La tranquil·litat de passejar per una casa de barrets i saludar als coneguts sense passar vergonya. Potser és menys hipòcrita que anar-hi d'amagat en llocs més discrets. No ho tinc clar. El tema de la prostitució és un fet i, si hi ha oferta, és perquè hi ha demanda. Això no falla. Crec que, en principi, una dona adulta té tot el dret a cobrar per un servei sexual i, en conseqüència, tampoc no hauria de ser condemnable que un home adult pagui en metàl·lic una mica de sexe sense compromís ni afecte a una dona adulta i lliure. El problema és: exerceixen lliurement la professió les prostitutes?; hi ha alguna nena que digui “jo de gran vull ser puta!”?; com van aquestes noies iniciar-se en aquesta pràctica?; han tingut altres oportunitats? Són massa preguntes. El mite de la “puta feliç” només serveix per apaivagar les consciències i jo, que no vull en aquest escrit tirar la primera pedra –això només es cosa meva–, vull dir que sento un gran respecte per les prostitutes, un gran menyspreu pels proxenetes i un pena immensa pel gènere masculí del que formo part. Perquè, tingueu-ho clar: les dones no hi van, de putes. Els anuncis d'homes que surten a la premsa estan destinats a altres homes. Tot això dit, per cert, el mateix dia que el diari El Punt Avui ha anunciat que deixa d'acceptar anuncis de prostitució. Tenia ganes de dir-ho.