‘Dret a decidir' escola

Em declaro, per avançat, culpable per interessat i oportunista del que exposaré a continuació en relació amb la preinscripció d'educació infantil a Mataró.

Interessat a poder inscriure el meu fill, d'encara no dos anys i mig, i tal com recull el decret 75/2007, de 27 de març, en l centre que, “atenent el seu projecte educatiu i, si escau, el seu caràcter propi”, més i millor sigui capaç de satisfer les necessitats i inquietuds dels pares i mares que han de portar els nens i nenes a la seva primera escola.

Oportunista, perquè no tenim cap altra manera de fer sentir la nostra queixa que aprofitar el ressò mediàtic que acompanya anualment aquest procés.

En aquest context vull denunciar la situació que s'està vivint pel que fa a l'oferta educativa d'educació infantil de Mataró Centre-Habana, en general, i de l'escola Joan Coromines, en particular. Resulta com a mínim curiós que la zona de la ciutat amb un desequilibri més gran entre oferta i demanda sigui la que veu retallada les línies ofertes, tal com està succeint a l'escola Joan Coromines de Mataró.

Gairebé 60 famílies sol·licitants en primera opció d'una plaça a centres d'aquesta zona de Mataró no podran portar-hi els seus fills i filles. D'aquestes sol·licituds, 17 són per a l'escola Joan Coromines, en què, a més a més, s'ha decidit tancar una de les dues línies actuals per, segons es va dir inicialment, falta de demanda.

Aquesta situació, a més, s'ha vist agreujada per dos fets de gran transcendència: d'una banda, la decisió unilateral presa per l'Ajuntament de Mataró d'establir una única zona d'influència per a tot el terme municipal i obviar la proximitat al centre com un del criteris a l'hora de puntuar i ordenar les sol·licituds. De l'altra, el tancament i posterior trasllat temporal de l'altre centre públic d'educació infantil, l'escola Angeleta Ferrer, per problemes estructurals.

Diem que sí a la integració i a la no-guetificació, però no a costa de l'atomització d'unes famílies que ens veurem obligades a fer una despesa de temps i diners totalment inviable i injusta i contra la qual estem disposats a lluitar i reclamar el nostre “dret a decidir” particular.