Cafè, sol?, no, acompanyat!

Difereixo de la opinió de Xevi Xirgo en el seu article “Indiferència” de diumenge passat. És una batalla dura, però en cap cas perduda, malgrat que cada vegada sigui més freqüent que, quan demanes un cafè, la pregunta del cambrer sigui: “Sol?” La meva resposta és el somriure i el cinisme pedagògic: “No, amb tassa, cullereta i sucre i acompanyat per la meva parella, si no és que vol que me'n vagi a un altre taula a prendre-me'l sol.” L'actitud del cambrer en primera instància és de desconcert i després d'autoridícul, quan ha entès la resposta. El comentari que els faig és que a Catalunya tota la vida un cafè ha estat un cafè i que, si el volem amb llet o tallat, ho especifiquem. I us puc assegurar que ho entenen perfectament. Així ens ho van ensenyar els nostres avis i pares i així ho volem mantenir. A altres zones de la pell de brau –mira que en són, de complicats i egoistes–, els agrada prendre el cafè sols. Apliquem la pedagogia i el sentit comú i lluitem per mantenir els nostres costums, amb respecte però amb fermesa.