Tinc sorolls i paneroles

Sóc propietària d'un entresòl situat en un carrer tranquil de Barcelona, el carrer Lluçà, al barri de les Corts. Sota casa tinc un restaurant que, per sort dels seus titulars, sempre és ple. Jo també tinc sort, sovint a casa em pugen paneroles que presumptament s'han cansat de passejar-se per altres indrets i vénen al meu pis a canviar d'aires. He contractat una empresa de fumigació, però es veu que si el niu és a sota del meu habitatge, la plaga no acabarà mai, així que casa meva s'ha convertit en un centre d'acollida d'aquests insectes. També tinc sort que el restaurant, en època de crisi, funcioni la mar de bé: d'aquesta manera la solitud i el silenci –dos dels mals de la nostra societat– mai m'afectaran: el soroll de les persianes que estrepitosament s'apugen i s'abaixen i els crits i tertúlies de la clientela del restaurant són la meva companyia. Fa uns mesos que vaig decidir canviar de vida: vaig denunciar davant l'Ajuntament de Barcelona els sorolls del restaurant, i vaig demanar que es fes una inspecció. El 7 de juny del 2013 vaig rebre una bona notícia: una carta sense data ni signatura de l'Ajuntament de districte on es diu que a les 9.25 h s'ha fet una inspecció del soroll i que el fet provat per l'inspector és “canviar a protocol AS12”. L'administració és eficient: per què fer una resolució extensa i fonamentada si amb quatre paraules que ningú pot entendre n'hi ha prou? No em queixo, tinc sort que la inspecció dels sorolls nocturns s'hagi realitzat a les 9.25 h del matí. Val més fer la inspecció a primera hora: feina feta no fa destorb. Em sento molt afortunada de veure que a la gent li funciona bé el negoci i que és solidària amb els veïns quan he baixat a queixar-me del soroll. També vull congratular-me perquè la nostra administració municipal, que tanta propaganda fa sobre la contaminació acústica, ha estat tan diligent a l'hora d'atendre la meva denúncia.