Respecte als animals

Fa 18 anys que tinc una casa en un petit poble del Gironès fronterer amb l'Empordà. La meva intenció era retirar-me aquí, m'agrada molt el paisatge empordanès, els seus pobles, la seva gent... i els gats. De sempre m'han fascinat aquests petits felins semisalvatges, independents i propers alhora. Al poble hi havia una colònia, no arribaven a la desena però no hi havia cap control, podien multiplicar-se i convertir-se en un problema, i quan els gats són un problema no triga a venir algú amb verí per matar-los tots. Els gats són molt importants per a la salubritat dels pobles, impedeixen la proliferació de rosegadors, per tant és saludable tenir-hi una petita colònia, però controlada. Amb l'avinentesa de l'alcalde em vaig anar guanyant la seva confiança i de mica en mica vaig anar portant-los al veterinari a operar. Tot anava bé, la colònia no augmentava, els gats feien la seva vida i complien la seva funció i jo, feliç. Fins que, fa poc, van desaparèixer tots. Em vaig assabentar que van ser exterminats a perdigonades i llençats a les escombraries com una deixalla qualsevol. Em dol aquesta barbàrie, i no la puc entendre, fins a l'extrem de qüestionar-me si vull viure en un poble on succeeixen aquestes coses. No deixo de recordar el que va dir Gandhi, que el grau de civilització d'un poble es mesura pel seu respecte als animals.