La síndrome d'Hybris

Llegeixo amb gran interès l'article de Ponç Feliu a El Punt Avui del 27-07-13 titulat La síndrome d'Hybris. El símptoma que cita amb el número 7: “Pèrdua de contacte amb la realitat”, és, justament, el que defineix la psicosi. En relació amb tots aquests polítics que cita directament o indirecta, com és que no els han medicat en lloc de deixar-los que fessin de les seves? No ho sé gaire bé, però arribo a la conclusió que la seva bogeria és parcial i, a més, afavoreix determinats interessos. Si Bush hagués dit que Déu havia parlat amb ell i li havia dit que els EUA s'havien de desarmar immediatament, tot seguit l'haguessin tancat en un sanatori i li haguessin donat haloperidol a dojo. Per sort o per desgràcia, els nostres polítics no tenen o no han tingut gaire poder, i més aviat fan riure –o plorar– que no pas veritable por. Encara en corre algun que ha de repetir, de tant en tant, que no és president, per convèncer-se a ell mateix i als altres. És clar que, com els podem ajudar si a molts els continuen dient “president” encara que no ho siguin? Sembla que naveguem en una nau de bojos.