M'he permès fer un petit canvi en la nostra dita catalana, però crec que tots els que estimen la nostra llengua acceptaran aquesta petita picardia. Catalunya des de sempre ha tingut llengua pròpia. Tots sabem que s'han trobat textos antiquíssims escrits en la nostra estimada llengua (les Homilies d'Organyà foren escrites a finals del segle XII o començaments del XIII). Al principi els nostres escriptors encara feien servir provençalismes per influència de la poesia francesa (els trobadors), però a partir del segle XV el gran escriptor Ausiàs Marc escriu català sense influència gal·la. Llavors és fàcil comprendre que tenim llengua pròpia i que és una veritat històrica que Catalunya té un tresor. Mai podríem reivindicar que som una nació pròpia, diferent i de cultura, tradicions i manera d'ésser pròpies si no tinguéssim l'aval de la llengua. També si repassem la història veiem que hem estat un país amb comtes i reis que ens han governat, i tots els que ho neguen són senzillament ignorants o mentiders (no sé què és pitjor).

Cal que tots: pares, mestres, polítics i amants de la nostra terra, defensin el català com a arma contra els detractors que ens volen robar el nostre millor tresor: la llengua. I que un cop perduda podeu estar segurs que perdríem la nostra identitat i desapareixeríem com a nació que volem ser. Amb ungles i dents si cal lluitem perquè no ens sigui robada aquesta dolça, tendra i harmònica parla que hem heretat dels nostres avantpassats.