Canvi mínim en l'afer de la immersió

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha suspès d'ofici el termini de dos mesos donat al Departament d'Ensenyament perquè apliqués una sentència que amenaça el model d'immersió lingüística i que ha generat una gran protesta entre la societat civil i tota la classe política (menys el PP i Ciutadans) del nostre país. Aquesta decisió alleugereix la pressió sobre les autoritats educatives, però no resol, ni de bon tros, la qüestió. El mateix tribunal ha advertit, a més, que la decisió d'aixecar l'ultimàtum no pressuposa el sentit del veredicte final del recurs del govern contra la resolució que toca el nostre model educatiu.

El procés judicial continua endavant entre advertències explícites, provinents de totes les esferes del poder de l'Estat, que les sentències s'han de complir. Però és que, a més, encara que la resolució sigui favorable als interessos de Catalunya, com ho és el manteniment del seu model educatiu, la qüestió de fons no queda resolta. Des del moment que es va promulgar la primera llei de normalització del català, aviat farà trenta anys, es va obrir un front judicial que no es tanca mai. Sempre hi ha algun recurs en marxa, encara que també vagin apareixent sentències favorables a la normalització de la llengua. Que ningú cregui que una sentència favorable al català en les pròximes setmanes o mesos tancarà la qüestió i en farà desistir els seus detractors.

Per tant, amb aquesta i altres experiències, queda clar que el Parlament, com a representant de la sobirania del poble de Catalunya, ha de blindar d'una vegada per totes l'ús del català com a llengua vehicular de l'ensenyament i defensar així la cohesió social del nostre país.