Quatre hospitals i una mort

El cas de la dona de Tossa de Mar afectada d'un vessament cerebral i que va morir després de ser traslladada als serveis d'urgències de quatre hospitals públics diferents ha encès tots els senyals d'alarma. El context de retallades econòmiques que afecta la sanitat pública fa pensar en el pitjor i el relat dels familiars de la víctima conté suficients punts foscos perquè els responsables hospitalaris i la mateixa Generalitat, que té la titularitat dels quatre centres, arribin fins al fons de l'assumpte i donin explicacions prou convincents.

D'entrada, cal aclarir si és veritat que els metges del Trueta van informar la família que la pacient necessitava una operació urgent però que no podien fer-la al centre a conseqüència de la reorganització dels serveis establert pel Departament de Salut. Una afirmació que posaria en qüestió les mesures de contenció de la despesa imposades per l'actual govern de la Generalitat, que sempre ha assegurat que no perillava l'assistència de cap cas greu. Seria bo saber també si l'operació tampoc es va poder dur a terme a la Vall d'Hebron perquè, tal com sosté la família, les sales d'operacions estaven tancades o perquè, segons els portaveus del centre, estaven ocupades per altres urgències. Una primera reacció per part de la Generalitat indica que no va fallar res i que la pacient va rebre en tot moment el tractament necessari. Una valoració com a mínim autocomplaent tenint en compte que d'ençà del primer ingrés a l'hospital de Blanes fins a la defunció a la Vall d'Hebron van transcórrer seixanta-cinc hores agòniques amb més vessaments. La memòria de la víctima i la tranquil·litat col·lectiva mereixen una investigació molt més exhaustiva.