Mesures d'adopció immediata

La perspectiva de la cita electoral del 20-N va tenir com a efecte més visible la postergació de les mesures necessàries per equilibrar el dèficit públic i activar l'economia. Les va paralitzar perquè aquestes mesures seran impopulars. Les que ha d'adoptar el futur govern del PP no diferiran gaire de les que va anunciar el president Artur Mas dimarts passat. És a dir: augment d'impostos i retallada de despeses públiques. Amb l'afegit que el marge de maniobra del govern de l'Estat és superior, ja que afecten les polítiques d'ocupació i els grans impostos. L'IVA s'apujarà i és probable que es redefineixi l'IRPF i altres tributs.

Els mercats continuen pressionant perquè no hi ha motius perquè deixin de fer-ho. Rajoy no governa i les mesures que tant apressava quan era a l'oposició no les coneixerem del cert fins d'aquí a un mes. Si alguna cosa té l'exercici del poder és que la percepció del temps i de la urgència canvia radicalment.

L'Estat espanyol té un greu conjunt de problemes: el dèficit, el deute públic, l'atur i l'atonia econòmica. Ara veurem com el govern espanyol i les autonomies del PP s'aboquen a una retallada generalitzada de serveis, i que accions que eren criticades quan les adoptava Catalunya en solitari seran presentades com la fórmula salvadora. Fer aquests ajustos en pocs mesos tindrà un elevat desgast social i polític. Es tracta de fer-los de manera equilibrada. L'estalvi no ha de fer-se sacrificant l'activació econòmica, l'única recepta segura per disminuir l'atur. La crisi tampoc s'hauria d'utilitzar com a pretext per a la recentralització. Les autonomies no poden ser l'ase dels cops dels errors que pertoquen a l'Estat.