Una necessitat mútua

Ryanair i l'aeroport de Girona es necessiten mútuament. Així ho ha demostrat l'esforç negociador que ha conduït a la signatura definitiva de l'acord que representa l'enfortiment de les operacions de la companyia irlandesa. L'any llarg que s'ha tardat a concretar el nou conveni ha servit per fer veure finalment als responsables de la companyia aèria que era imprescindible modificar les condicions a favor de les administracions catalanes. No ha estat fàcil, però ha valgut la pena per a les dues parts.

D'una banda, Ryanair posarà en marxa a partir del mes de març una seixantena de destinacions amb base a l'aeroport gironí i recuperarà d'aquesta manera la solidesa que havia tingut la seva oferta. El conveni li permetrà, a més, disposar dels terrenys on es pot construir un hotel i també crear un hangar per al manteniment dels aparells. De l'altra, Agi, l'organisme públic que aplega la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament de Girona i la Cambra de Comerç, s'assegura que els diners aportats per les administracions estiguin subjectes a la quantitat de viatgers transportats i que s'estableixi un topall econòmic.

L'únic entrebanc que podria estroncar el tracte pot provocar-lo Aena si apuja les taxes per damunt de l'IPC. De moment, no ho ha fet, condició indispensable per tirar endavant el preacord. Per això les declaracions d'ahir del ministre d'Indústria espanyol, José Manuel Soria, resulten com a mínim sorprenents. Soria va criticar la política de subvencions de la Generalitat perquè segons ell suposen pa per avui i fam per demà. Només cal recordar-li que si la gestió aeroportuària deixés de penjar de l'Estat ja no caldria subvencionar cap companyia.