L'epidèmia de les llistes d'espera

Si hi ha un problema endèmic de la sanitat pública aquest és, sens dubte, les llistes d'espera. L'anterior govern tripartit, quan l'imperi del compliment del dèficit no s'imposava als pressupostos, va posar en marxa un ambiciós pla per intentar reduir el temps d'espera dels catalans per poder passar per una sala d'operacions. El pla va quedar, però, estroncat pels ajustaments que va posar en marxa el govern l'any passat, que va reduir els pressupostos tant dels vuit hospitals de l'ICS com dels 55 centres concertats. El nombre d'intervencions durant els primers deu mesos del 2010 es va reduir un 6,5% respecte de l'any anterior.

En començar el 2012 el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, va afirmar que aquest any la retallada no afectaria l'apartat assistencial i, fins i tot, va apuntar la possibilitat de reduir un 2% les llistes d'espera. La realitat, però, és una altra, i tot i la bona voluntat de l'administració no es detecta un augment de l'activitat quirúrgica i sí un increment dels pacients que esperen una operació no urgent.

Malauradament, cada dia que passa la situació es va agreujant perquè el nombre de pacients en espera va creixent i no s'albiren canvis en la situació econòmica del país que facin pensar en un increment del pressupost destinat al Sanitat. Encara menys quan les darreres dades del PIB català obligaran el govern a “ajustar” el pressupost aprovat dimecres pel Parlament. Cal esperar que es mantingui el compromís de no reduir el pressupost destinat a l'assistència, ja ajustadíssim, i alhora buscar fórmules que permetin augmentar l'activitat quirúrgica. Si no, el problema cada dia es farà més gran.