Les veus de protesta es fan sentir
La comunitat universitària catalana va fer ahir una demostració de força contra les retallades en una protesta multitudinària a les principals capitals del país, que va ser majoritàriament pacífica excepte en el cas de Barcelona, on es van tornar a produir un seguit d'actes que, tot i no ser representatius, són absolutament intolerables i més venint de la part teòricament més ben formada de la societat. Caldria que, sense cap matís ni cap disculpa, els organitzadors de la manifestació condemnessin sense pal·liatius els actes vandàlics que es van veure i que podrien haver estat pitjors si no hagués estat per un desplegament aquest cop impecable dels Mossos d'Esquadra.
La preocupació col·lectiva sobre els efectes de les retallades no és exclusiva del sector universitari, com es va poder comprovar ahir mateix amb una nova marxa sindical possible avantsala d'una vaga general. Tanmateix, el sector de l'ensenyament superior hauria d'acompanyar la defensa dels seus drets amb una profunda reflexió sobre un model que potser és excessivament funcionarial i proteccionista i massa poc exigent i rigorós amb els resultats tant de l'alumnat com de la docència. Els poders públics han d'invertir com mai en formació, però ho han de fer amb garanties.
El gran perill de les mobilitzacions és, un cop més, que darrere la indignació i la preocupació no hi hagi contrapropostes viables més enllà de l'eslògan i l'immobilisme corporatiu. Un país on la comunitat universitària no reivindica és un país deficitari de cultura democràtica. Tan deficitari com aquell on la protesta no va acompanyada de la ferma solidesa dels arguments.