L'aposta catalana del BBVA
La caixa Unnim, resultant de la fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, passa a l'òrbita del Banc Bilbao Biscaia Argentaria (BBVA), una entitat nominalment basca, però amb seu social –és a dir, el lloc on paga els impostos– a Madrid. Però ja fa mesos que la titularitat d'Unnim havia deixat de ser catalana. Ja no ho era des del moment mateix, a l'octubre passat, que va ser intervinguda pel Banc d'Espanya. El que ha passat ara és que ha estat reprivatitzada, en una operació immillorable. El Fons de Garantia de Dipòsits, que nodreixen les entitats bancàries, hi aportarà 953 milions, que és el que va injectar el FROB.
L'operació d'ahir, doncs, confirma que la titularitat d'Unnim ja no serà catalana. Una sortida diferent era impensable perquè els altres aspirants a aconseguir la xarxa eren Ibercaja, i els bancs Popular i Santander. Aquesta operació, al capdavall, suposarà una pèrdua d'oficines i de llocs de treball. Però tal operació, molt dolorosa, sembla necessària per garantir la continuïtat i la viabilitat de l'entitat. El significat de tot plegat és que el BBVA, i això s'ha de veure els pròxims mesos, aposta més per la potencialitat econòmica de Catalunya. El BBVA no és una entitat aliena al nostre país, sinó que el coneix bé. Ara ha de ser sensible al fet que les caixes han jugat un paper molt important en el desenvolupament econòmic i social del nostre país, i que la situació actual és el fruit d'un excés de confiança. El BBVA confia que la base econòmica del país, tot i que debilitada, és sòlida, perquè si no, no hauria jugat la carta d'Unnim. L'operació s'ha d'interpretar com una clara aposta del BBVA pel futur del nostre país. Però ho ha de demostrar.