Futur i present del ferrocarril

Brussel·les dedicarà els pròxims anys menys diners a cofinançar obres públiques. Un dels estats més afectats per aquest ajustament serà l'espanyol. Això no vol dir que les grans obres no es facin, sinó que l'aportació del capital privat haurà de ser superior a l'actual. Ara bé, el capital privat es mou, o s'acostuma a moure, per objectius de rendibilitat i no tant per acontentar els votants fent vies d'alta velocitat que només utilitzen nou persones per trajecte. Això implica que, a priori, el corredor mediterrani guanyarà punts en detriment del central, molt més car de construir i de més llarga amortització. No vol dir això, tampoc, que el corredor mediterrani ja ho tingui tot guanyat. Com estem tenint ocasió de comprovar aquests dies, el govern de l'Estat i el seu entorn no se n'està, de practicar el joc brut, quan es tracta de Catalunya, i no seria rar que, com que no es pot fer l'obra central, s'obstaculitzi amb mil pretextos la mediterrània.

Tot això és el futur, pel qual és important apostar. El nostre país necessita infraestructures europees que activin l'economia. Però encara és més important el present. El govern ha sancionat per primer cop Renfe per haver proporcionat un servei amb moltes deficiències. Ja fa temps que aquest servei es va traspassar però continua funcionant igual que quan era a les mans de l'Estat. És a dir, cal un canvi de gestió i de finançament. Cal introduir, a més, la competència. Els usuaris no poden ser ostatges d'un servei deficient ni tampoc, cal dir-ho, d'alguns empleats que fan recaure en aquests usuaris el malestar per unes retallades que afecten el conjunt de la societat i l'oposició preventiva contra aquest imperiós canvi de gestió.