Pensions sota el foc encreuat

Era l'última promesa del govern de Mariano Rajoy que faltava per incomplir. Les pensions no es revaloraran, segons marca la llei, d'acord amb la inflació passada, sinó que el govern espanyol es limitarà a aplicar un increment del 2% a les inferiors als 1.000 euros mensuals (la immensa majoria) i de l'1% a la resta. La raó és la mateixa que s'ha donat en totes les promeses electorals que, successivament, s'han anat trencant: la situació econòmica ho exigeix. A més, Brussel·les està examinant amb lupa totes les decisions de l'àrea econòmica per assegurar-se que el dèficit públic s'acostarà al que està previst. L'Estat espanyol va perdre fa molts mesos la sobirania dels comptes públics i això explica, també, el recel amb què s'examina qualsevol amenaça de pèrdua de poder polític que provingui de territoris que creu seus.

La conseqüència més directa d'aquesta decisió és que tots els pensionistes de l'Estat espanyol, gairebé 9 milions de persones, perdran poder adquisitiu, ja que la inflació global de l'any s'acosta al 3 per cent (4 per cent a Catalunya). La solució oficial a aquesta situació és doble: d'una banda, reactivar l'economia perquè hi hagi més ingressos públics; de l'altra, retardar el moment de la jubilació. Són dues solucions que no estan totalment a les seves mans. Sobretot la segona, que s'ha de fer per consens social, encara que els organismes multilaterals exigeixen que s'apliqui ara i sense negociació. Aquesta situació obre una reflexió nacional. El govern de Rajoy, quan compensa els pensionistes, ho fa en clau espanyola; és a dir, ignorant que la inflació a Catalunya és superior i, per tant, que també ho és el perjudici que reben els nostres pensionistes.