El perill de la generació perduda

Tal com era d'esperar, les xifres de l'enquesta de població activa (EPA) del 2012 són catastròfiques, tant per a Catalunya com per a Espanya. A finals del 2012, a Catalunya hi havia 885.100 persones en edat i disposició de treballar que no trobaven feina. Possiblement, aquesta xifra hauria estat superior si no fos perquè alguns desocupats, precisament els més ben preparats, van emigrar a altres països. La situació general de l'economia, segons acaba de preveure el Fons Monetari Internacional (FMI) fa témer que aquesta xifra encara s'incrementarà durant el 2013. Però encara n'hi ha més: una bona part dels desocupats no tenen prou formació i, per tant, és de témer que tindran dificultats per col·locar-se quan arribi la reactivació. Molts d'aquests desocupats, a més, són joves; tinguin formació o no. I per això ens enfrontem al perill que perdem tota una generació de catalans. Tot plegat és una situació insostenible, no només pel perill de fractura social en l'actualitat, sinó perquè llastarà el desenvolupament del nostre país durant dècades. Cal una reacció europea a aquest despropòsit. No només per una qüestió social, sinó perquè aquesta crisi fa que cada cop hi hagi més gent preguntant-se per la utilitat d'una Europa unida que els esta complicant la vida.

Hi ha una qüestió de fons que també s'ha d'examinar. Cal preguntar-se si la situació de Catalunya seria la mateixa si hagués assolit la independència fa anys. No hauria patit un drenatge fiscal continuat que és al darrere de molts dels problemes actuals i, segurament, hauria dut a terme una política econòmica més atenta a la producció. Arguments que s'han de prendre en consideració.