Que no quedi tot en bones intencions

De la cimera convocada ahir pel president de la Generalitat, Artur Mas, amb els representants dels principals òrgans de control polític i judicial de la transparència de les institucions públiques, en va sortir una voluntat decidida de posar fil a l'agulla d'una vegada a la necessària actuació per regenerar la política catalana, i alhora una ombra d'escepticisme derivada de la trista experiència en aquesta matèria viscuda fins ara a casa nostra.

Artur Mas va ser taxatiu dient que cal fer net per recuperar la confiança dels ciutadans, però costarà que tots els mecanismes del complex engranatge polític i jurídic que cal sacsejar es posin a funcionar amb diligència quan fins ara han fet justament tot el contrari. És cert que la situació s'ha arribat a convertir en insostenible i que el joc de la dissimulació i de l'encobriment mutu que han anat executant els grans partits catalans en la ja no tan curta història de la recuperació democràtica actualment ja no és suportable per a l'opinió pública. Cal fer net, cal fer-ho amb una certa rapidesa i, sobretot, cal fer-ho sense excepcions, per més doloroses que siguin. La percepció que es fa neteja és, en aquest cas, més important que la mateixa feina.

Aquest no ha de ser un camí presidit per un simple desig de catarsi que ho basi tot en criteris presidits per l'indici o la intoxicació, sinó per la convicció ètica que la regeneració serà positiva des de l'escrupolosa observança de la llei. Cal fer net, però cal establir nítidament la frontera on comença la brutícia sent conscients que una societat que es fonamenta en la sospita corre el risc d'acabar anant més lluny de la veritat que desitja.