Oriol Pujol, una decisió complexa

La renúncia temporal del secretari general de la principal formació parlamentària del país per la seva imputació en un cas judicial relacionat amb el tràfic d'influències és un fet prou preocupant per abordar la situació des d'una perspectiva que vagi més enllà dels fets concrets que s'estan investigant, perquè des d'un punt de vista estrictament judicial la presumpció d'innocència és infranquejable. Però en política, i més en unes circumstàncies de gran pressió política com les que viu Catalunya actualment, les ombres de la sospita solen tenir una consistència molt més opaca.

Oriol Pujol ha decidit optar per la fórmula de la delegació de funcions tant en el seu càrrec en el partit com en les seves responsabilitats parlamentàries. Probablement es podrà qüestionar si ha fet curt, o si no era necessari ni aquest pas enrere. Més enllà de les disputes partidistes, hi ha arguments sòlids i raonats per defensar tant una opció com l'altra, però entrar en aquesta discussió és una disputa estèril perquè el problema de fons no és si Oriol Pujol ha de plegar o no sinó el fet que aquestes decisions no es poden adoptar des de criteris estrictament individuals, l'ètica personal a la qual va fer ahir referència el diputat, sinó que haurien de ser objectivables i generalitzables. És un mal servei a la política i, per tant, a la ciutadania, que una decisió d'aquesta transcendència estigui en mans de l'afectat i no pas que li vingui imposada. Mentre la justícia no faci justícia, i això té uns processos temporals que no són precisament curts, la política hauria d'establir unes regles comunes que encara que no ajudin a aclarir els fets, almenys no generin més dubtes ni suspicàcies.