Arriba el temps de l'estratègia

Les relacions entre l'Estat espanyol i Catalunya han entrat en una dinàmica en què tots els actors són conscients que el procés català cap a la consulta no ha estat una maniobra sense base sinó que al darrere té un suport popular que la fa inevitable. Des del govern de Catalunya, tot i alguna nota desafinada i a destemps, sembla inqüestionable, si s'analitzen els fets, que aquest camí no tan sols és irrenunciable sinó que ja s'està fent. La creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional o la preparació de l'Agència Tributària Catalana per a la recaptació efectiva d'uns impostos que, de moment, es continuaran transferint a Madrid, en són algunes de les proves.

A l'altra banda, des de Madrid s'ha començat a combinar la guerra bruta, que no hi ha cap dubte que s'accentuarà en els pròxims mesos, amb la clàssica utilització partidària del Tribunal Constitucional, però també amb alguns gestos de pretesa concessió cap a Catalunya, especialment en el terreny econòmic i financer, que no són altra cosa que una pastanaga enverinada per intentar convèncer els sobiranistes més tebis que amb l'Estat espanyol hi ha alguna possibilitat d'entesa que no sigui la desfeta i la renúncia.

Els mesos que s'acosten seran sens dubte claus per enfocar el procés cap a la irrenunciable consulta que anhela majoritàriament el poble de Catalunya. Els intents de divisió, de desprestigi i de bloqueig de tots els recursos polítics, culturals i econòmics del país aniran agafant força. La capacitat de resistència i el criteri estratègic dels representants del poble seran tan fonamentals com la capacitat psicològica de la població per suportar l'ofensiva que s'acosta.