La cara i la creu de la crisi a la carretera

La reducció del trànsit a les carreteres a conseqüència de la crisi està tenint un efecte positiu, però també un de negatiu. Per una banda, es manté la tendència iniciada fa més de deu anys de reducció progressiva de l'accidentalitat i la mortalitat, apropant-nos així als objectius fixats a la Unió Europea de reduir a la meitat el nombre de morts i ferits en accident entre el 2010 i el 2020. La cara fosca de la crisi és l'envelliment del parc automobilístic amb el risc que comporta per a la seguretat viària. Prop del 60% dels vehicles que circulen per les carreteres catalanes tenen més de deu anys d'antiguitat. Aquest fet per si sol no seria un gran problema si no fos perquè
cada cop són més els vehicles que no passen la corresponent ITV. Això sí que és un problema.

Malauradament, en els darrers anys s'ha detectat que prop de la meitat dels vehicles involucrats en accidents de trànsit tenien més de vuit anys. Si a l'antiguitat hi afegim l'incompliment dels nivells bàsics de seguretat per falta de manteniment, hi ha el perill que es torni a disparar la sinistralitat, i amb ella la mortalitat. Si en la darrera dècada les campanyes de seguretat viària, acompanyades de mesures com ara el carnet per punts o la velocitat variable, han fet canviar els hàbits de molts conductors fins a reduir més del 60% la mortalitat en la primera dècada del segle, ara no es pot abaixar la guàrdia amb l'excusa de la crisi. Els conductors han de ser conscients que amb el manteniment del vehicle els hi pot anar la vida i la d'altres persones. De la seva banda l'administració ha de fer tot el que estigui en les seves mans per fomentar el compliment de la normativa, amb campanyes informatives i, si cal, amb sancions.