La crisi, el gran pretext centralista

El govern espanyol acaba de presentar un voluminós pla de reforma de les administracions per posar fi a la “ineficiència i les duplicitats competencials”. La reforma de les administracions és el conte de l'enfadós. Des de l'inici de la Transició, aquest missatge es va repetint crònicament: cal modernitzar, cal fer més eficient el sistema, cal eliminar la burocràcia. De la qual cosa es dedueix que o la reforma no se sap fer o el desastre és colossal. El factor nou i preocupant en aquest cas és que s'intenta utilitzar la gravetat de la crisi econòmica com a instrument per recuperar subreptíciament les competències que l'Estat va transferir a les autonomies.

Cada vegada hi ha més veus a l'Estat a favor de la reversió de les competències. I, si tal cosa no és possible, llavors que es faci per la via dels fets consumats i en nom de la crisi, que és un argument difícil de combatre. Rajoy va posar com a exemple les agències meteorològiques, de l'energia i de la defensa de la competència. Com també s'ha posat l'exemple de les delegacions catalanes a l'exterior.

Ningú s'ha parat a pensar que si aquestes agències existeixen és per dos motius: primer, perquè el servei que donava l'Estat era deficient o centralista. I, segon, que si molts territoris tenen determinades institucions no és per necessitat, sinó per satisfer el tòpic de no ser menys que els catalans. Les intencions de l'Estat espanyol són clares: quan parla d'evitar duplicitats sempre mira cap a Catalunya i Euskadi. Però, qui determina, en cas de duplicitat, quina és la dependència que s'ha d'eliminar? L'Estat. I si no, tenen el fons de liquiditat com a arma. Burda maniobra.