La inexistent ruptura del mercat

El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de llei de garantia d'unitat del mercat. Ja el títol del text és tota una declaració de principis. A ulls del govern del Partit Popular el mercat de l'Estat espanyol està “fragmentat”. Això és una burda invenció, perquè a l'Estat no hi ha cap obstacle mercantil, com no sigui els relatius als horaris i la llengua, que tant irriten el Madrid del pensament únic. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaria, va presentar aquest projecte com un model de “col·laboració” entre l'administració de l'Estat i les dels territoris.

És un brindis al sol. La declaració d'intencions hauria de ser elogiada si aquesta fos la conducta quotidiana del govern espanyol. Però els fets ho desmenteixen. El govern espanyol reparteix de manera asimètrica la relaxació del dèficit públic, retarda expressament els pagaments i, en el cas de Catalunya, envaeix totes les competències que pot, incloent-hi les d'educació. Per aquest motiu, aquest projecte s'ha de valorar com el que és: un altre intent del govern espanyol de recentralitzar l'Estat i de buidar les autonomies.

La gran paradoxa, o potser no tant, és que aquest projecte està impulsat per un partit que es declara liberal. Però les seves obres indiquen el contrari. Les autonomies funcionen perquè les seves administracions són més pròximes a les necessitats dels diferents actors. La llei de comerç de Catalunya busca l'equilibri entre tots els implicats: productors, distribuïdors i consumidors. La recentralització impulsada des de Madrid trenca l'equilibri. Un cop més es disfressa l'objectiu polític de la unificació de l'Estat amb el pretext del bé comú.