Decisions del TC en greu compromís

Que el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, sigui o hagi sigut militant actiu del PP és una flagrant transgressió de l'ètica judicial, per molt que la llei que regula aquest organisme no ho prohibeixi explícitament. A més, vist desapassionadament, aquesta militància no és res que ens hagi de sorprendre gaire. Tots els jutges tenen la seva sensibilitat política. Al Constitucional, alguns a favor del PP i altres del PSOE. És per això que costa tant de renovar-ho. La militància manifesta del president només posa en relleu i subratlla aquesta sensibilitat política dels jutges.

Però en l'art de la política àmpliament entesa, les formes són importants. Per molt que se sàpiga que els jutges tenen les seves preferències, provoca una certa angúnia que aquesta conducta arribi fins a l'extrem de la militància. I més encara quan el jutge pertany a un organisme, el Tribunal Constitucional, que ha de determinar quins actes polítics entren o estan exclosos de l'ordenament jurídic principal. Un es pot interrogar sobre la imparcialitat i la independència d'un jutge a la vista de les seves preferències polítiques. Però aquesta interrogació es converteix en certesa de parcialitat quan el jutge milita.

No és cap qüestió menor. El Tribunal Constitucional ha de prendre en el futur importants decisions que afecten Catalunya. ¿Fins a quin punt poden confiar els catalans que les decisions seran imparcials i ajustades de debò al que digui la Constitució? ¿De quina manera hi influirà la militància del president? El PP s'ha erigit en gran garant de l'estat de dret. Ara pot demostrar que ho és de debò. Pérez de los Cobos ha de plegar.