La realitat paral·lela d'Espanya

Les reaccions procedents de Madrid després de la mobilització política europea més important de les últimes dècades només s'entenen des de la voluntat de menystenir allò que han comprès que no es pot ignorar. Perquè si realment és fruit de la falta de capacitat d'anàlisi, el problema principal no és Catalunya, que farà via d'una manera o altra, sinó quina categoria de polítics tenen els espanyols. La resposta estatal és d'una insensibilitat i un cinisme envers una part dels que consideren conciutadans del seu país que explica de manera paradigmàtica una de les raons per les quals aquests ciutadans volen marxar: perquè no se senten d'una comunitat que no els escolta i minimitza les seves reivindicacions. No gaire millor és la resposta d'un PSOE que a hores d'ara ja ha perdut, amb un llarg historial de deslleialtat, tota credibilitat.

Catalunya ha decidit i ara reclama les eines per legalitzar aquesta decisió. La ciutadania sap que no es pot esperar res de l'Estat espanyol perquè els seus governants han tibat tant la corda anticatalana que qualsevol mínima renúncia a l'obsessió centralista és impracticable, ja que els votants dels partits espanyols majoritaris la castigarien durament. Catalunya podrà aconseguir l'objectiu de la independència o no, però allò que és segur és que una part molt important de la població no tornarà a sentir com a propi un estat hostil. Qualsevol via política ha de tenir en consideració no només la legalitat, sinó la percepció d'una ciutadania que ha dit prou a una relació de submissió, de subordinació a una Espanya incapaç d'aportar solucions perquè no és ni tan sols conscient d'estar cometent un error històric que ja no té marxa enrere.