El preu de la deslleialtat de l'Estat

Un dels arguments de pes que utilitza el govern espanyol per negar el dret a l'autodeterminació al capdavall és que tal dret només és reconegut a les colònies, i que Catalunya no ho és. Malgrat això, el govern espanyol, sigui del color que sigui, es comporta a efectes pràctics com si Catalunya ho fos, de colònia. N'hi ha diversos exemples. L'Estat espanyol no compleix els compromisos solemnement adquirits i després s'ofèn o fa acusacions d'insolidaritat quan se li'n reclama el compliment. L'Estat espanyol ofega financerament tant com pot Catalunya i a sobre recorre judicialment contra tots els instruments que engega per aconseguir fons, amb la invocació, un cop més, de la presumpta igualtat de tothom. Com es pot comprovar només de rememorar els esdeveniments dels últims dies, no és veritat que Rajoy ni l'Estat estiguin callats davant el que qualifiquen com a “desafiament” independentista, sinó que ja hi apliquen pressió.

Tot això embolcallat, com ha fet Mariano Rajoy en els últims dies, amb l'exigència de “lleialtat” a l'altra banda; és a dir, a Catalunya. Doncs bé: la lleialtat és una virtut de doble sentit a tot arreu, però no a Espanya. El govern català va argumentar ahir, associant-li una xifra, en què es concreta la deslleialtat de l'Estat espanyol amb Catalunya: gairebé 9.380 milions d'euros. No es tracta de cap quantitat imaginària, sinó de compromisos fermament adquirits en infraestructures, traspassos mai fets i, fins i tot, incompliment de sentències del Constitucional, aquest alt tribunal que tant s'invoca a Espanya. ¿Farà cas l'Estat d'aquestes queixes?¿O cal esperar que, un cop més, respongui amb menyspreu, insults i acusacions d'insolidaritat?