Planificar obres contra Catalunya

Ara és molt fàcil culpar de tot la crisi. Però l'anàlisi de les infraestructures pendents a Catalunya revela que la deixadesa de l'Estat no es correspon pas a la falta de diners. En el millor dels casos, la planificació de les obres estatals a Catalunya des del retorn de la democràcia ha estat incorrecta. I en altres, s'ha optat per la demagògia i els interessos electoralistes. Les úniques grans obres acabades al nostre país són el desdoblament de l'A-2 entre Lleida i Barcelona –queda pendent de Lleida cap a Saragossa– i l'alta velocitat fins a la frontera francesa, amb tots els problemes que tothom coneix. El desdoblament de l'N-II entre Tordera i la Jonquera va ser anunciat l'any 1993 pel llavors ministre socialista Josep Borrell. I el quart cinturó era previst en el pla de carreteres del 1986. Actualment hi ha construïts 6 dels 47 quilòmetres previstos, i la imatge d'autopistes que no duen enlloc, a Terrassa i a Abrera, han fet la volta al món.

L'Estat ha prioritzat l'alta velocitat entre totes les capitals de província espanyoles –amb el beneplàcit empresarial– i ha abandonat el servei de rodalies; ha omplert Espanya de carreteres nacionals mentre per a Catalunya ha reservat els peatges, fins i tot, per arribar a Barcelona. Tot i el compromís de la ministra de Foment, Ana Pastor, de desencallar els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, res fa pensar que l'Estat espanyol canviï el seu tracte cap a Catalunya pel que fa a les infraestructures. El mapa que publica aquest diari en l'edició d'avui mostra com seria la Catalunya que s'ha planificat per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. La realitat, però, pels incompliments de l'Estat i les retallades de la Generalitat, és una altra.