Optimisme sobre el futur del català

Una ràpida lectura dels resultats de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la població catalana, que divendres va fer públics el Departament de Cultura, pot portar al pessimisme respecte a la incidència de la nostra llengua en la Catalunya actual. Sobretot quan es constata el percentatge de prop del quinze per cent de diferència entre aquells que diuen que tenen el castellà com a llengua habitual (50,7%) i els que utilitzen normalment el català (36,3%). També pot portar a preocupació el fet que hagi baixat el percentatge de ciutadans que tenen el català com a llengua inicial (gairebé cinc punts des del 2003). Una lectura més atenta, però, posa de manifest un punt clau per al futur del català: des del 2002 ha crescut en més d'un 6,2% el nombre de persones que, tot i que la seva llengua inicial no era la nostra, ara l'usen habitualment. Un munt de gent que han percebut el català com una llengua útil i que han decidit utilitzar-la amb els seus fills. Una notícia que convida a mirar amb molta esperança el futur. Curiosament, el canvi es produeix més entre immigrants de fora de l'Estat que no pas entre els espanyols establerts recentment a Catalunya.

L'estudi de l'ús social del català no és l'objectiu de l'enquesta feta pública divendres, però no cal fer gaires investigacions per poder constatar que, en molts àmbits de la vida social, la nostra llengua continua essent minoritària, si no hi és marginada del tot. Només cal fer un tomb pels supermercats, pels jutjats o pels cinemes per comprovar-ho. I si no avancem per aquest camí de res servirà la feina feta a l'escola amb la immersió lingüística, base segura dels bons resultats coneguts divendres. D'aquí la voluntat del govern del PP d'atacar-la.