Convivència entre veïns i turistes

El boom turístic que viu Barcelona des de l'any olímpic s'ha desbordat aquest estiu a la Barceloneta. De fet, s'ha fet visible per unes fotos que mostraven l'incivisme d'alguns visitants, però molts barris de la ciutat fa temps que en pateixen les conseqüències. La crisi de la Barceloneta ha servit per tornar a posar sobre la taula si el model és el bo, si a Barcelona, i al país en general, no hi ha un excés de ganes de fer diner fàcil i d'atraure el turisme de masses, el de borratxera, en lloc del familiar. Aquest, de fet, és un debat cíclic a Catalunya, ja que d'episodis com els de Barcelona n'hi ha hagut a altres poblacions de costa. L'Ajuntament va començar ja fa un temps un projecte amb la intenció de descentralitzar el turisme, és a dir, de crear pols d'atracció turística als districtes per evitar la massificació del centre. La realitat és que el centre, la Rambla, el Gòtic, el Born, la Barceloneta... continuen massificats.

La reacció municipal a la crisi de la Barceloneta ha estat diferent de l'última gran crisi viscuda a la ciutat, la de Can Vies, és cert. Però el que cal no és reaccionar, és fer polítiques actives. Feia temps que se sabia que hi havia una gran bombolla d'apartaments turístics il·legals. Ho havia denunciat el mateix sector. Però les inspeccions no han començat fins arribar a la crisi. Barcelona és i serà una ciutat turística. Així és i així ha de ser, però s'han de donar les condicions per evitar que això vagi en detriment de les condicions de vida dels seus veïns. I això implica, en primer lloc, fer complir escrupolosament la llei als visitants, als operadors i empresaris turístics i de serveis. I si això vol dir més inspectors o una policia turística, doncs que s'estudiïn i es prenguin les mesures que calguin.