El conjur

No tinc cap mena de dubte que la manifestació d'avui és important, vital. Però també cal ser conscients d'un risc que l'amenaça: el risc del conjur. La fetillera Carme Chacón ha presentat el primer conjur: una infamant lectura estadística del que queda de l'Estatut, un 95% segons ella. La majoria de mitjans de comunicació formulen aquests dies un altre conjur, més subtil: en comptes de visibilitzar que la sentència del Tribunal Constitucional significa una mordassa democràtica i l'esfondrament de la sobirania popular, posen el focus d'atenció en la pancarta que obrirà la manifestació. En aquest mateix sentit els mitjans de comunicació encara disposaran d'un argument silenciador més: aparedar la manifestació entre les parets del sandvitx de la final del Mundial de Futbol que jugarà la roja. Avui i demà les portades es tenyiran d'un vermell d'espera amb la confiança d'un vermell triomfal. Com a molt, dilluns apareixerà un altre conjur: el cíclic, llepadet i sempre unidireccional article sobre l'elogi de la complexitat en un país que dissabte protesta per la destralada a l'Estatut i diumenge celebra un ritual eufòric de pertinença a Espanya (eh, quines coses!) Socialistes i CiU també conjuren. Els primers ocultant la seva coresponsabilitat en el procés laminador de l'Estatut i explotant de nou el perfil amable de Zapatero. I els segons commutant el dret a decidir, llevant-li la força i reconduint-lo cap a premisses merament electorals. ¿Podrem conjurar aquests conjurs? L'única forma de fer-ho passa per saber que no estem davant d'un episodi puntual de la política sinó davant d'un fenomen estructural que marca un abans i un després: gravíssimes contradiccions internes i un Estat que no té cap respecte per la pluralitat.