És que se't desfà a la boca literalment! La carn es despenja dels ossets, i llisca per la boca, aromatitzada amb les herbes de la Mussara. És el conill que fan al casal La Unió de l'Aleixar (Baix Camp). Impressionat! Dels millors que he menjat mai. De debò. Fet primer a la brasa, després a la cassola, i encara amb un toc de graella. Gairebé confitat amb l'oli de les arbequines, i una mica de pebre que hi dóna coïssor. Servit amb unes patates fregides, amb un punt de sal que cruix, com a complement (pataques, admeteu-me el localisme, que no puc reprimir el plaer del gust, recordant-les). Quin conill! Quina essència de gust. Us ho escric perquè la cosa s'acaba, i s'hi ha d'anar. La cuinera Isabel Torres millora la feina de Miquel Rof, que és qui li va ensenyar a fer-lo, però deixarà la feina el març de l'any vinent. Us aviso perquè aquest final no és tan sonat com el d'El Bulli, i us pot passar per alt. I tampoc tindrem Hollywood que immortalitzi el conill de l'Aleixar, el de la deliciosa Isabel, en una pel·lícula. Ni que el faci reobrir dos mesos per al rodatge.

Són àmbits i dimensions diferents, és clar. I aquesta és la gràcia. Us ho explico perquè dilluns passat jo salivejava a la platea del Palau de la Música Catalana, mentre es lliurava el Premi d'Honor de les Lletres catalanes a Albert Manent i Segimon. Per bé que és nascut al Maresme, a Premià de Dalt, estiuejava al Mas Segimon, de la seva mare, que és a l'Aleixar. I allà va escriure bona part de la seva potent producció bibliogràfica. Albert Manent, un home encuriosit per tot, des dels noms del núvols fins a la nostra història, literatura, llengua, també coneix les virtuts culinàries d'Isabel Torres. De fet, ella ja va conèixer l'Albert quan era xiquet, i anava a fer la bugada al Mas Segimon. Les mateixes mans i esperit polit i humil saben aixecar el sentit del gust. I estic convençut que aquest conill amb herbes de la Mussara, que també ha tastat l'últim premi de les lletres catalanes, ha afinat l'ànim conspiratiu d'Albert Manent. Se n'ha glossat la seva creació literària i contribució a la memòria històrica, el seu activisme en els anys difícils del franquisme i el seu noucentisme vital per a la reconstrucció nacional. Pensem també en el conill de l'Aleixar.