La piuladissa de Twitter

Com que no podia parlar amb ningú perquè quan ho provava tothom parlava en aquell moment per Twitter a través de l'ordinador o el mòbil, em vaig dir “fes-te de Twitter i així sabràs a qui segueixen amb tant interès els teus coneguts i t'hi podràs posar en contacte”. M'he fet de Twitter i què volen que els digui: sobreentesos que no entenc, missatges inconnexos, cabalística, apunts que parlen del dia que fa i futbol, molt de futbol. L'amic Eduard López, que és un piulador (escriptor de missatges) de molta empenta, em retopa dient-me que Twitter és com anar al mercat, al bar o al tren, on el futbol és el gran tema. Sí, sí, però al bar o al tren la gent parla també de senyores i de diners –no d'economia, de diners– i encara és l'hora que hagi de trobar piuladors amb una mica de picant o que em proposin un negoci. Barça i Barça (he dit abans futbol? Volia dir Barça). Laura Borràs, piuladora culta, em diu que potser no he triat bé els qui segueixo (o sigui, els que entre tot l'univers que piula he escollit per saber-ne les palpitacions). Però Laura: si són la flor i nata. Alguns de tant en tant recomanen un llibre o construeixen un pensament o una idea política, però tot és ràpid, fugisser, evanescent, de passa que t'he vist i de gos com fuig. A més, Laura: m'acaba passant que els que he seleccionat per seguir em reboten o repiulen missatges de persones amb les quals no voldria mai tractes i que si a ells els fan gràcia a mi no me'n fan gens. He observat que els missatges fatxes, anticatalanistes i bruts fan molta gràcia als que no són fatxes, són nacionalistes i es renten cada dia.

I encara una altra cosa: l'invent no acaba de funcionar. S'encalla; hi ha piulades que no arriben i es perden. “En això tens raó.” Sí, però no m'ho havíeu avisat, lladres. Jo voldria dir totes aquestes coses per Twitter però no puc perquè només admet piulades de 140 caràcters i amb 140 caràcters no es pot dir res. Potser aquest és el problema. Els humans proveïts d'aparell fonador i de paper i llapis necessitem més temps i més espai per exterioritzar els pensaments. El país és petit: no podríem quedar un dia i parlar de tu a tu havent deixat l'ortopèdia a la porta?