President, un cop d'autoritat

N'hi ha per quedar parat. El Tribunal Superior de Justícia no d'Espanya sinó de Catalunya fa inservible la immersió lingüística, que és tant com atacar la convivència del país i el futur de la llengua, i els partits que se'n lamenten en comptes d'unir-se es barallen. El PSC, ERC i ICV, per mirar de treure'n profit electoral, acusen CiU de pactes amb el PP, que dóna suport a la interlocutòria judicial, mentre CiU acusa els altres de coses que també considera poc correctes. Qui parla ara de pactes? Qui parla d'eleccions? Qui de coses que no tenen a veure amb la sentència? Parlem de la sentència, parlem, d'atacs a Catalunya que no es poden aguantar, i els partits polítics es distreuen amb altres coses. Aquí és on es troba a faltar la veu del president de la Generalitat. Artur Mas no ens pot deixar en mans dels portaveus dels partits, que per raons d'ofici fan una política de cos a cos i a ras de terra. El president de Catalunya ha de reunir els líders polítics que estan en contra de la interlocutòria, alguns dels quals ja li han ofert el suport, i parlar com a president dels catalans. Només se l'ha sentit a Tortosa, on l'altre dia havia assistit a la festa major. Va dir que Catalunya defensaria a peu dret les seves tradicions i la seva llengua més que centenària. ¿Només a peu dret? Abans era a peu i a cavall. ¿El català és una tradició com ho són els tortells de Sant Antoni?

El dia que es va fer pública la interlocutòria, el president del tribunal es va espantar una mica de la reacció de les entitats cíviques i va dir que el paper legal no qüestionava la immersió. L'endemà, quan va veure que entre els partits tot eren raons i baralles s'hi va repensar: sí que la qüestiona. I tant si la qüestiona.

I nosaltres anar dient no senyors, dispensin, la immersió no impedeix que els nens aprenguin el castellà, i ara, al contrari, que l'aprenen millor que a Castella, miri aquell nen català que bé que el parla, miri aquesta estadística, miri aquest recurs que presentem. Ja ho saben però és el que volen que diguem, és el que volen sentir de nosaltres mentre vinclem l'esquena i els raspallem l'americana i la toga. President, un cop d'autoritat.