El llarg adéu

M'he fet un embolic tan gros que ja no sé si en Ferran Adrià tanca El Bulli o no el tanca o el tanca només una mica o el tanca per tornar-lo a obrir o no l'obrirà mai més. Em passa com amb Sopa de Cabra. Jo havia entès que havien plegat, i la meva filla em va venir l'altre dia amb unes entrades per anar-los a veure. “Tornen per un últim concert.” La demanda ha estat tan alta que han hagut de fer tres últims concerts.

Els comiats en aquest país són llargs, no s'acaben mai. En Lluís Llach va necessitar un any sencer per dir adéu als escenaris. En Cuní també ens ha donat dilatats passi-ho bé.

Ara els secessionistes catalans han o hem recuperat l'“Adéu Espanya” de Joan Maragall. S'ha de tenir en compte que aquesta salutació va ser escrita fa cent anys i que és la cua d'una poesia que comença dient “Escolta Espanya la veu d'un fill...” i que abans no s'acaba el poeta es debat en si sí o si no, si és fill o no és fill, si tanca o no tanca o fa un últim concert o en fa tres.

L'altre dia Jordi Pujol escrivia a La Vanguardia un article sobre la manera d'evitar una independència que ell mateix veu inevitable o que, segons diu, no té arguments per negar. Llegint-lo, semblava que l'esperit de Hamlet s'hagués desplaçat d'Elsinor al seu despatx del passeig de Gràcia de Barcelona, lloc on, segons diu, tanta gent el visita per preguntar-li si han de dir adéu o han de dir tornem-ho a intentar, tornem a engegar el forn i encendre els llums de l'escenari.

Artur Mas també és príncep de Dinamarca. Per ajornar el comiat, l'adéu, la conclusió del drama, diu que primer provarà d'arrencar de Madrid un pacte fiscal. Paraules, paraules, paraules. Vostès es pensen que Madrid ens subvencionarà la independència? Són dolents però saben colors.

O sigui que no sé si ho veurem o ens mantindrem fidels per sempre més al servei de l'adéu. Un amic em diu que ell és molt de dir adéu. Abans de sortir de casa, mentre agafa les claus i la cartera, ho repeteix sis o set vegades i es veu que al final la dona, cansada de sentir-lo li diu: “Calla, i vés-te'n d'un cop.” A veure si al final seran ells els que ens diran d'anar-nos-en, pesats...